Alçar el vol
Brinde quan ix el sol
amb el vi de riure que em lleva la son.
Passege pels núvols sense pluja,
l'onada de riure que em fa alçar el vol.
Quin goig, les petites coses!
Del viatge del viure, jo en faig una festa.
Dibuixe i sóc l'ombra i la llum,
al paisatge dels somnis no cap la tempesta.
Òbric finestres que arriben al cor,
deixe entrar l'aire, que entre amb alegria.
Arranque d'arrel els problemes del cel,
no deixe a cap ombra que amargue el meu dia.
Brinde quan ix el sol
amb el vi de riure que em lleva la son.
Passege pels núvols sense pluja,
l'onada de riure que em fa alçar el vol.
Passege rodejat dels arbres
que es despullen a la tardor,
que amb les seues nues branques
m'acaricien, em donen calor.
Somric tranquil vivint el meu dia:
de casa al treball, del treball a la taverna.
La lluna em mira i em deixa dormir:
és de nit i el sol encara m'enlluerna.
Brinde quan ix el sol
amb el vi de riure que em lleva la son.
Passege pels núvols sense pluja,
l'onada de riure que em fa alçar el vol.
Autor(es): Jordi Bernabeu,El Diluvi
