Al carrer principal
Estic al carrer principal una tarda qualsevol
Camino cap a enlloc, ningú m´hi espera pas
Miro la gent al meu voltant com venen passejant
Les cares són estranyes, estic desubicat
Es ben bé el mateix carrer amb l´església i el fanal
Però ara tot és diferent, sembla un país llunyà
Tothom somriu al meu voltant, estan com gaudint
D´una tarda de bon temps que a mi m´està menjant
I no entenc, no entenc com va aquest món
I no entenc, no entenc com pot funcionar tot
Tothom té algun poema, alguna flor per regalar
I d´altres tenen el got buit i tot per oblidar
Camino pel maleït carrer que algun cop vaig caminar
Jo era com aquesta gent que ara em són estranys
La tarda és amarga no hi ha ports on arribar
No hi ha cares amables ni converses banals
No puc estar-m´hi a casa, no puc anar pel carrer
No puc amb aquest cos que està tan castigat
I no entenc, no entenc com va aquest món
I no entenc, no entenc com pot funcionar tot
