Alegries de la terra
Jo, que no vinc d’una antiga tradició
Que mai no he sentit la crida de la terra.
Sempre he pensat,
que sóc un ésser lliure,
que no tinc cap lligam.
Però tu, que em coneixes
des de sempre com ningú.
M’has vist créixer rodejat
de tanta estima.
Sempre prop meu
has fet brollar un tendre sentiment,
nou per mi.
Si no estimés la terra
¡Ai, que faria!
Si aquesta terra em provoca
tanta alegria.
Tanta alegria, mare, tanta alegria.
Si no estimés la terra
¡Ai, que faria!
Tu m’has vist créixer
i jo t’he vist renéixer.
Tu m’has donat el pa
i jo l’essència.
Tu m’has vist créixer
i jo t’he vist renéixer.
I per mil anys que passin clamaré
que el meu amor serà per sempre
i per mil anys que passin, jo cridaré:
Si no estimés la terra
¡Ai, que faria!
Si aquesta terra em provoca
tanta alegria.
Tanta alegria, mare, tanta alegria.
Si no estimés la terra
¡Ai, que faria!
