A les tres línies
Cada cop, cada llum
ens trobem tots dos sols.
Però semble estar tan lluny de tu…
Sé que no t'he perdut
quan parlem des d'enlloc.
Ara, en canvi, et respire al damunt.
I cada vegada que m'aprope a les tres línies,
el vent de la casa surt a repartir carícies.
Se m'oblidarà el teu nom.
Furtaré les teues cares,
mil paraules, fins que emplenen el meu cor.
Deixaré aquesta cançó
com la veu entre muntanyes.
Les petjades que faran que em crides fort.
Pense jo, vinc per tu
i després és pitjor.
Vells paratges que voldria i que no puc.
Fam de tot, premi junts.
Mentre estem, mentre hi som,
altra ullada ens espera... Segur.
I cada vegada que m'aprope a les tres línies,
el vent de la casa surt a repartir carícies.
Se m'oblidarà el teu nom.
Furtaré les teues cares,
mil paraules, fins que emplenen el meu cor.
Deixaré aquesta cançó
com la veu entre muntanyes.
Les petjades que faran que em crides fort.
Autor(es): Guillem Bolufer
