Algú amb qui despertar

Rodamons

Han passat tan poques nits
que el meu cos encara sent
l'escalfor del seu desig
respirant entre els llençols.
Cada cop que
la llum del sol s'amaga per deixar
fosc un tros de llit,
tanco els ulls
i busco en la memòria a algú
per no estar sol al matí.

Oh, Déu meu! Què està passant?
Cada cop és més fotut
començar a viure de nou
compartint vida amb algú.
Cada cop que
la història no funciona i veig que el món
roda sense mi,
tanco els ulls
i busco en la memòria a algú
per no estar sol al matí.

Quantes vegades m'ha de passar?
Jo el que necessito és algú amb qui despertar.

Ja n'hi ha prou! Ja n'estic fart
de cuinar sempre per mi.
de mirar portes tancar
i desitjar portes obrir.
Ara sé que
la pròxima vegada, si és que n'hi ha,
també depèn de mi.
És a dir,
que el dia que això passi ja
no estaré sol al matí.

Quantes vegades m'ha de passar?
Jo el que necessito és algú amb qui despertar.
Quantes vegades m'has vist plorar?
Jo el que necessito és algú amb qui despertar.