Allà m'hi pertoca
D'aquests sentiments superflus
i esbarriats arribant com ocells,
col·locant-se amb ordre sabut,
ja puc dir que fan olor de tancat,
l'estreta d'una carn és forta i
ja em plau escampar-te pel cos que
la ràbia sent més que no en sap.
Ara, net de màscares, puc voler-te entendre,
acceptant l'ofec de veure coses teves.
Voldria sabessis que no visc
en un carrer estret,
som d'alenar boires blaves qu
m'enrampen i et contagien.
Mar endins,
allà m'hi pertoca.
Autor(es): Albert Rosselló,Pere Pau
