Al límit
Aquesta nit prometo oblidar-me de tot aquest seny amb el que sempre ens va voler tenir lligats,
Intentar viure el gran somni sense por sé que ho he d’intentar.
La vida se m’escapa el seu destí m’ofega necessito totalment la llibertat, no puc creure que no entenguis com se sent un ocell engabiat.
Sotmès per tota aquesta educació,
Donem pas a la imaginació.
Vaig a viure al límit per tú sí !!
Vaig a viure al límit pels dos sí!!
Vaig a viure al límit per mi !!
Vull fer un viatge que no tingui mai tornada ni que estigui escrit amb cap mena de sang.
Si vols venir ja saps que res no és impossible si lluites de veritat.
La nit s’acaba i la llum de l’alaba ja no trigarà a venir-nos a buscar, sempre vaig saber que algún dia aquest moment havia d’arribar.
Sotmès per tota aquesta educació,
Donem pas a la imaginació.
Vaig a viure al límit per tú sí !!
Vaig a viure al límit pels dos sí!!
Vaig a viure al límit per mi !!
Sotmès per tota aquesta educació,
Donem pas a la imaginació.
Vaig a viure al límit per tú sí !!
Vaig a viure al límit pels dos sí!!
Vaig a viure al límit per mi !!
Autor(es): Joan Capafons i Manils
