Al meu amic
Perduts en una estació
esperant el tren,
sentint-me tan gastada com el temps.
Vam cremar els pocs minuts
a l’últim vagó,
el lloc d’anada ens era indiferent.
Em vaig treure l’agulla
del meu mocador brut
mentre tu rascaves aquell blues.
Tot seguia el ritme d’allò que estava sonant
vam voler fer que el temps s’aturés.
Lliure em sentia quan ell estava amb mi.
No em costava res sentir-me així.
Sentir-me bé era fàcil quan ell tocava blues.
Sentir-me així era suficient per a mi.
Suficient per a mi i el meu vell amic.
Des que sortia el sol fins que es feia de nit,
compartint tots els nostres secrets.
Durant aquest temps i amb tot el que vam fer,
ell va protegir-me bé del fred.
Però un dia trist, per què?
ell va voler marxar.
Buscava un lloc que espero hagi trobat.
I ara sé que ho faria tot
per un sol matí d'ahir.
I és que abraçant el seu cos amb el meu...
Lliure em sentia quan ella estava amb mi
No em costava res sentir-me així.
Sentir-me bé era fàcil quan ell tocava blues.
Sentir-me així era suficient per a mi.
Suficient per a mi i el meu vell amic.
