Al meu mànager

Jaume Arnella

Tinc un bon amic que és bastant sorrut
amb la seva ploma sols escriu gruixut.
La ploma que té no la fa servir per escriure,
per escriure re, sols per fer tatxots.
Ell primer llegeix tot el que jo escric
si hi ha algun disbarat ja me l’ha tatxat.
Desinteressat, ho fa pel meu bé,
si no vaig errat, pel vostre també.
Ja fa força temps que ens coneixem
sovint em recorda com progressem.
Ara ja em deixa dir cuixa pit mugró
i si tant convé també puc dir colló.
Altres temes, però, més embolicats,
encara segueixo tenint-los vedats.
Màxim la gracieta o quatre vaguetats
que les coses sèries s’han quedat al pap.
Tot el que he cantat ja ha estat garbellat
passant pel sedàs d’aquest senyoràs.
Si els cants d’aquest any no us han agradat
torneu l’any que ve, veiam què ha canviat.