...Al Montseny

Orquestrina Galana

| marxant a corre-cuita
van de dret a Esponellà
on, burlant la vigilància,
ja travessen el Fluvià.

| després deixen Banyoles
i Palol de Revardit,
fins que arriben a la Mota
emparant-se en la nit.

Van de dret al mas Clarà,
conegut anteriorment;
tot i que ara hi viu gent nova,
també els don acolliment.

Quan els vells de la masia
a |'hostal van anar a comprar
més menjar del que solien
amb això es van delatar.

Els civils volten la casa
i dos assalts en varen fer,
morint tota la quadrilla
menys en Quico Sabater.

Que s'escapa arrossegant-se,
just en el darrer moment,
tot dient-los en veu baixa:
«No tireu, sóc el tinent».

Passa el Ter, passa Girona;
com va fer-ho? No s'entén;
amb la cama mal ferida,
però a Fornells assalta un tren.

Obligant-lo, a punta d'arma,
a no aturar-se, sempre avall;
si al Montseny pot acostar-se
serà un bon amagatall.

A l'entrar de Sant Celoni
salta en marxa i deixa el tren;
|'esperen les escopetes
dels civils i el sometent.

Cinc de gener del seixanta,
al matí a dos quarts de nou,
entre trets i corredisses
cau en terra i ja no es mou.

Carrer Major i Santa Tecla,
cruïlla del guerriller,
a la mà la metralleta,
jeu, mort Quico Sabater.