Al peu del far de les Illes Columbretes
Illa Grossa.
Ací l'illa
és el tresor.
Ací podríem viure
tancats fora
del món, entre arínjols
i margallons, més enllà
d'on solament som
crits llunyans d'enyors
traïts, torbats flameigs
i podridures, de la ferida
sal, fúria, sements
de qui?
Prescindible tot,
sèquies, pous, semàfors
en roig, tindríem la set de l'aigua,
la sang salada, els somnis esvarats,
i seríem sempre el far
d'homes remots.
Quantes illes,
quants llibres,
quins ulls falcats
a la riba dels morts
hem abandonat
sempre a l'encalç
dels vells tresors?
