Amb el temps
És amb el temps,
és amb el temps que tot se'n va,
i oblidem el semblant com oblidem la veu.
Al cor quan ja no bat no val l'esforç d'anar
buscar més lluny, cal deixar fer i està molt bé.
És amb el temps,
és amb el temps que tot se'n va,
l'altre que sota un xàfec hem buscat pels ravals,
l'altre que hem intuït al tombant d'un esguard,
enmig dels mots, potser entre línies, sota el vell
jurament maquillat que se'n va a fer la nit.
Quan passa el temps tot s'esvaeix.
És amb el temps,
és amb el temps que tot se'n va,
i els més tendres records ja no volen dir res.
A can Tria i Remena, a la secció de la mort,
m'hi trobareu quan la tendresa sola se'n va.
És amb el temps,
és amb el temps que tot se'n va,
l'altre a qui fèiem cas sols per un refredat,
l'altre a qui varem donar vent i joies i sang,
per qui et venies l'ànima a baix preu,
per qui t'arrossegaves com s'arrossega un gos,
bandarra.
És amb el temps que tot va bé.
És amb el temps,
és amb el temps que tot se'n va,
i oblidem les passions i les veus han callat,
les que et deien fluixet aquells mots tan banals:
"No tornis massa tard, que no t'agafi fred...
És amb el temps,
és amb el temps que tot se'n va,
i et sents vell i cansat com un cavall cruixit
i et sents ert i glaçat en un llit trist d'atzar,
i sents potser molt sol, però tranquil,
i sents que els anys perduts, lentament t'han robat..
És amb el temps,
és amb el temps, que tot se'n va.
Autor(es): Léo Ferré
