Amb la lluna a l'esquena
Ella passa i mira fora, ho fa per costum.
Són molts anys d´espera, potser ha perdut el rumb.
Hi ha qui es gasta i prova d´enllestir el seu futur
buscant una altra feina, creuant els dits per tu.
Tu no perds la fe i creus que tot arribarà,
batalles perdudes, quí les voldrà escoltar?
Volen veure el dia en què tot sigui un tot
i no només presagi, no tan sols un tros.
Hem vingut fins aquí seguint les nostres vides,
fills del nostre destí.
Hem vingut fins aquí seguint les nostres passes,
creuant el vell promès paradís.
I mentre algú resi per poder veure el sol,
per trencar amb la tristesa i oblidar de nou,
amb la lluna a l´esquena seguirem donant-t´ho tot.
Demà és un altre dia, potser una altra cançó.
Hem vingut fins aquí seguint les nostres vides,
fills del nostre destí.
Hem vingut fins aquí, amb la lluna a l'esquena,
creuant el vell promès paradís.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater,Pep Sala
