Amic
Mira, mira amic que és gran el mar,
avui no hi ha tempesta.
Mira, mira amic que és gran el mar
i a l'horitzó hi ha barques que pesquen.
Mira, mira amic que és verd el camp,
no veus els arbres créixer.
Mira, mira amic que és verd el camp,
no veus les flors néixer.
Mira, mira amic que és blava la nit,
avui hi ha lluna plena.
Mira, mira amic que és blava la nit,
i el cel és cobert d'estrelles.
Amic, tu ets al meu costat
però, amic, tu res no contestes
escoltes el que et dic, amic,
però en altres coses penses.
Amic, no veus el blau del mar,
no veus les flors néixer.
Amic, no sents quan ve la nit,
ets lluny com el que penses.
Mira amic, no sents el vent
com ens empeny l'esquena.
Mira amic, no veus com el vent
s'enduu les fulles i terres.
Mira amic, no sents el sol
que és lluny i com crema la terra.
Mira amic, no veus com el sol
en caure, el cel vol encendre.
Mira amic, no veus com l'amor
cada segon vides fa néixer.
Mira, amic no el sents l'amor,
sembla que el cor es trenca.
Amics, jo a tu no t'entenc,
tu a mi se m'escapa comprendre
que diferents som tu i jo,
tot i sent de la mateixa terra.
Adéu, adéu, amic, me'n vaig,
no et sé què més dir, no et puc fer entendre,
però, amic, tu segueixes pensant,
no te n'adones que un company et deixa.
Autor(es): Regina Buïra