Amic de la tempesta
Oh! Rei de les altures, viatger alat, amic de la tempesta.
Oh! magne ocell marí, segueixes el navili entre els avencs salins.
Al crit del mariner, bo i menjes cada jorn.
Menjes minestra estranya, indolent company, ni dels arquers fas cas.
Un alacaigut t'imita tot fent-se el coix.
Et colpejarà el bec amb la pipa de fusta.
Potser per esbargir-se els homes d'equipatge han capturat l'albatros.
Fou a les mars del sud, que ahir van tocar l'ocell que feia bufar el vent.
Vora el flanc de la nit es corrompia el mar des del fons de les aigües.
Un alacaigut t'imita tot fent-se el coix.
Ahir tan bell i avui risible, lleig i moix; cara inepta i adusta.
Et colpejarà el bec amb la pipa de fusta.
Qui fou el miserable que al vol de l'albatros gosà posar fi.
On és l'infeliç que aquell dolç ocell estaborní.
Com olis d'una bruixa, el verd, el blau i el blanc, a l'aigua van bullint.
El navili d'un bot saltà de sobte ardit com el cavall que es dreça.
Si ningú va parlar va ser per no interrompre el silenci del mar.
Un alacaigut t'imita tot fent-se el coix.
Et colpejarà el bec amb la pipa de fusta.
Qui fou el miserable que al vol de l'albatros gosà posar fi.
On és l'infeliç que aquell dolç ocell estaborní.
Les veles de la nau són teranyines al vent guspirejant al sol.
