Amor d'amo
Amor d'amo, aigua en cistella,
diu l'experiència que ja és molt vella.
El jornaler ha matinat
per anar cap a la terra,
que és molt el que té que cavar
i és molt dura aquella terra,
i després d'haver regat
amb la seva suor la terra
pregarà un pobre sou
a qui no ha vist mai la terra.
Enfonsat en un sofà
li preguntarà per l'hort,
i amb la boina entre les mans
li dirà que està molt bo,
i després de fer un cigarro
i una copeta d'anís
baixarà de nou l'escala
d'aquell cèntric i ric pis.
I demà altra vegada
cap al camp a treballar,
perquè l'amo té taronges
té pereres, té olivars...
Ell que és home de negocis
ha sabut fer molts diners;
el jornaler com no és d'eixos
ha d'anar deixant la pell.
I els seus fills sense sabates
i amb pantalons tots vells,
i els de l'amo anar de festa
amb l'esport nou i vermell;
però mai alces la veu,
per cridar que açò és injust,
que et diran que no en saps res,
que el millor és un embut.
Treballa, treballa, treball
treballa i deixa't la pell
per fer molt més ric a l'amor
que en Nadal et dóna un puret,
i no penses si això és lògic,
tu tan sols pots treballar;
com no saps llegir ni escriure
tampoc tens dret a pensar.
Autor(es): Fèlix Estop
