Anar a dormir sense sopar
La una de la matinada
Una ciutat que no hem vist mai de dia
Fugats de la carpa d’un circ, perdut sota el fang
durant la segona gran guerra, que no vas guanyar
Penso en el futur
Dins d’un vestit de brillants
Amb la ballarina al costat, i un
espectador enamorat
Aturats en el temps fins demà el migdia
fins el migdia
fins el migdia
No hi ha cap perill, Només aquest gran neguit
La una de la matinada
Una ciutat que no veurem mai de dia
Avui anirem a dormir sense sopar
Avui anirem a dormir sense parlar
Autor(es): Carles Vilardell
