Ana
L'Ana va néixer als Balcans on va viure la guerra de Bòsnia durant els anys 1992-94. Més de 100.000 persones perdrien la vida, 250.000 serien ferides i dos milions serien expulsades de casa seva.
En descobrir la veritat de tot el que se li havia estat amagant, i avergonyida pels crims comesos pel seu pare, un militar d'alta graduació, l'Ana, de 24 anys d'edat, es trauria la vida d'un tret al cap.
L'home que va escollir la guerra havia destruït per sempre la seva pròpia pau.
El pare de l'Ana, el general Ratko Mladic, cap de l'exèrcit dels serbis de Bòsnia i responsable del setge de Sarajevo i de la massacre de Srebrenica, seria posteriorment detingut i empresonat acusat de crims de guerra i contra la humanitat pel Tribunal Penal Internacional.
Amb el tema "ANA" hem volgut retre un homenatge als milers de nens i nenes morts durant aquella guerra, així com un crit de ràbia tot esperant – encara – que Ratko Mladic sigui jutjat definitivament.
Te'n recordes de l'herba del Prat… Dels contes cada vespre?
De la casa de fusta i del pont, un dibuix dintre teu.
Tu miraves enllà cap a enlloc, darrera les muntanyes
entre olor de café i de pastís i l'avia en un racó.
I ara sovint quan es fa fosc i el sol s'allunya un altre cop
Tinc por que tu marxis amb ell sense dir res
potser demà ell tornarà, o qui sap si t'oblidarà
marxarà lluny on diuen que no hi ha demà. Ana…
Te'n recordes dels vius i dels morts a l'ombra d'una espelma?
Un diari damunt del teu llit, on hi havia el seu nom
No vas sentir mai més els teus dits, arrapats a la boira
Un poema damunt l'horitzó, que mai vas acabar.
Et vaig trobar lluny del camí aquella tarda de cel gris
la incompetència de l'amor sota la pell
i no vas voler creixer més, vas aturar-te d'un cop sec
uns ulls de vidre i una lluna que se'n va. Ana…
Te'n recordes quan ja no hi vam ser… Dels contes cada vespre?
D'una guerra on un home tot sol va apagar l'univers.
