And I Stain'd The Water Clear
L’escriptura comença en un canyissar
vora la riera, no lluny d’on descansen
les botes farcides d’insectes i ous.
Hi ha un crepitar de canyes buides. Ets tu,
que entraves amb tot el dia evaporat
a dins dels ulls. Parpellejaves la llum
inigualable que durant tot el dia
havies anat xarrupant amb els ulls.
I es va fer fosc. I es va fer estrany. Llavors sí,
vas empunyar una canya, no saps per què.
Llavors la vas afilar, li vas fer punta.
Llavors, amb delicadesa vas escriure
en l’aigua una paraula que no sabies
que sabies, i que ni tan sols recordes.
S’havia fet fosc, però amb el foc dels ulls
encara vas arribar a veure com l’aigua
s’agitava i començava a supurar.
