Anar-hi
Anar-hi, anar-hi, anar-hi.
És el que serem
mentre toquin campanes,
ressò d’aquests carrers
de tambors i de foc,
de rosers i castells.
Un pi vell ja vençut
i un de jove que creix.
Anar-hi i anar-hi.
Sovint les paraules
van curtes d’encant.
Anar-hi i anar-hi
per falses sentències
i el que t’han negat.
I seran menys respostes
perdudes dins del vent.
Potser la voluntat
d’una justícia que no entenem prou.
Així cremen els dies
dels que han decidit.
La flama t’ha arribat,
la flama crema amb tu
.
Anar-hi, anar-hi, anar-hi.
A cavall d’aquest vent
que t’empeny i et curteix
com a contracorrent,
que ja no pots callar
pel que has oblidat.
Tant queda construir
quan ja està tot dit...!
Anar-hi i anar-hi.
Ni pena ni glòria
és el que hem après.
Anar-hi i anar-hi.
Si a la nostra terra
floreix un nou juny.
I seran menys respostes
perdudes dins del vent.
Potser la voluntat
d’una justícia que no entenem prou.
Així cremen els dies
dels que han decidit.
La flama t’ha arribat,
la flama crema amb tu
