Anem grumet
Anem, grumet, varem la nau
per travessar l'oceà.
El vent no ens deixarà en pau
això, però, què hi fa!
Oh, hissa!
Riu-te de l'onada
i sigues dels primers
(del gran canot)
que lliisqui
el rem a la tonada
del cant dels mariners.
Conserva ferm la teva pau,
enmig l'oratge brunzent,
no sempre el cel serà tan blau,
ni el sol tan resplendent.
Veuràs marcat el teu camí,
vers l'infinit horitzó
i sempre l'has de perseguir,
al llavi una cançó.
Vers on el mar somriu al sol
i et crida amb sa resplendor,
emprèn, grumet joiós, el vol,
i enfoca el teu timó.
Al lluny i sota un altre cel
es troba un món ple d'encís
si hi vas guiat pel teu anhel,
serà el teu paradís.
Autor(es): Popular
