An es vedrà vaig anar

Uc

An es Vedrà vaig 'nar
es quatre de juliol,
a pescar a encesa
dalt de tot d'es cimerol.

I vaig pescar un anfós
que era color de fang,
i quan ell em va vore
es va tornar tot blanc.

Li faltaven casi totes
ses dents des primer pis,
un ui color de guix
i s'espina d'enmig.

Amb una paraula,
era un arquet de violí,
i quan ell em va vore
es va tornar un molí.

No ho digues, que plovia;
no ho digues, que fes neu,
que si no s'enfadarà don Bartomeu.

I cansat de pescar,
me'n vaig anar a caçar
teulats, coloms, perdius,
per poder fer es dinar.

I vaig baixar d'es Freus
amb un dolor de peus
que en tot es dia ja
no vaig menjar fideus.

I vaig passar tres dies
com un turista anglès:
vent arrencar marés
i vent ballar pagès.

I en vaig tenir bé prou
amb tot això que us he contat,
que no vaig esperar
a menjar cuinat.

Vui nesples confitades,
vui nesples i peix frit,
que si no me moriré embadalit.

No ho digues, que plovia;
no ho digues, que fes neu,
que si no s'enfadarà don Bartomeu.