Àngel de la guarda
Àngel de la Guarda,
dolça companyia,
si t'arreplegués
com t'escalfaria.
Ve a compte l'història
que un dia casualment
vaig conèixer una noia
que estava com un tren
malgrat ser home casat
i amb dona casolana,
la sang, davant la noia,
estava que'm cremava.
Després de la mandanga
quan la tenia al pot
surt tu, Àngel de la Guarda,
i ho esgarries tot.
-Què fas! Què fas! Atura't!
No siguis capgirat
pensa en la teva dona
i els fills que t'ha donat.
Aquelles paraules
em van fer reaccionar,
caic de genolls a terra
i em poso a resar.
Entonant el mea culpa,
em giro plorant,
us veig fotent-vos el "lote"
damunt un núvol blanc.
La mare que et va fer
et dic cremat i encès
em vas fer butifarra
i ja no t'he vist més.
Àngel de la Guarda,
dolça companyia,
si t'arreplegués
com t'escalfaria.
Autor(es): Pere Tàpias
