Àngels
Ets volat de mena, ningú no pot
escoltar-te seriosament,
tu què fas? Encens moltes espelmes,
i repeteixes que són senyals de llum
perquè estimes els àngels,
dius que volen fer-nos companyia
de debò! Que els àngels són
els missatgers de les estrelles,
que tenim àngels però que no en fem cas.
Fins i tot parles de l'àngel de la guarda,
dius que l'agafes de la mà, bé
i a sobre dius que amb ell camines,
que et guia amb mapes d'esperança.
Digues, perquè inventes bajanades?
Estàs sol? Et passa alguna cosa?
D'acord, no cridis tant que ja t'escolto,
parles de Betlem i de Mahoma,
de Maria i també d'anuncis
en les ambulàncies, en els hospitals,
en les pastisseries, parles d'àngels
d'urgència que somriuen i calmen.
Àngels! I a sobre dius arcàngels
amb missatges agosarats, i no entens
per què ningú no et pren seriosament!
I parles dels que són custodis. Al coixí
fan que t'adormis i somniïs
en no fer mal a ningú. La llum,
sempre la llum, la nit és fosca,
massa fosca i lamentes que sovint
la culpa sigui tota nostra, et queixes
que et mirin com si fossis boig,
o com si no haguessis crescut prou.
Àngels! Insisteixes ple de pena,
i murmures que no són bajanades,
que no són bromes ni impostures.
Àngels…, resisteixes i proclames
que són amics, missatgers de tendresa,
lluny, molt lluny de tot allò que enganya,
els fanatismes, les religions plenes
de vida bruta, prostituïda, criminal.
Dius que els àngels de seguida
ens estimen, només cal que siguem lliures,
que anem de bones i res més. Plores
la gran trampa de la serp, trencant
contacte amb ells, contacte d'innocència.
Mires i mires mentre m'expliques l'aventura
com ens calen, àngels, àngels,
l'aventura, sí, l'aventura de què parlen
les estrelles, de l'amor, del viatge
ple de llum, àngels, sí, que van i vénen,
que són aquí, sempre, contacte,
que són aquí.
