Anhedònia

Contracop

La nit es mou, el carrer et dóna la vida,
un altre cop amb aquesta anhedònia,
fum de colors per tapar-te la ferida,
el nostre món és la teua teranyina.

No tingues por puc fer-ho millor,
no tingues por vull ser un home millor.

Ven el teu cos, mentre apartes la mirada,
el temps és or, que enlluerna i et desgasta,
ja queda poc, només una altra vegada,
mentir no és prou, sempre seràs una esclava.

No tingues por puc fer-ho millor,
no tingues por vull ser un home millor.

Ets tu qui sagna mentre ric al teu costat,
ets tu qui marxa jo sóc qui t’ha abandonat,
inexistent per a la resta de la gent,
et poden veure però no hi ets.