Anhel
Ara que la vida apreta més que mai,
Va i m’he trencat en mil trossos.
Ara que el meu cor sent com un gran esglai,
Que m’arriba al moll dels ossos.
Ara que m’he perdut enmig d’aquest món,
travessant camins i boscos.
La cançò d’aquest trobador que és errant
i segueix amb el seu cant.
Ja no importa on sigui ni tampoc a on vaig,
m’he quedat amb les despulles,
d’un vaixell sense control i naufragant
per aigües desconegudes.
Hauré de partir amb el que m’ha quedat
i sofocar aquest anhel.
La cançò d’aquest trovador que és errant
i segueix amb el seu cant.
I endavant, i endavant i endavant...
Dóna’m amor des d’un lloc que desconec,
torna’m a donar la vida.
Fes-me pensar en coses que jo pugui fer
per sentir més alegria.
Hauré de partir amb el que m’ha quedat
i sufocar aquest anhel.
La cançó d’aquest trobador que és errant
i segueix amb el seu cant.
I endavant, i endavant, i endavant,
i endavant, i endavant, i endavant...
O hauré de partir amb el que m’ha quedat
i sufocar aquest anhel.
Ara que la vida apreta més que mai
i m’he trencat amb mil trossos.
Autor(es): Samuel Arderiu
