Antoixa
Antoixa, així és com cada nit truques a la porta
I a la nostra finestra s’obre un món
D’històries, converses que porten a l’infinit
I jo amb prou feines sé més que el teu nom
AVUI T’ESCRIC UNA CANÇÓ, DEMÀ JA NO HI ETS
QUINA CARA HI HA RERE EL TEU PERFIL?
SI DE DIA DORMS I A LA NIT ETS FUM, ETS FUM
Antoixa, el temps escanya i en tot aquest joc
Jo sé que la veritat no és sempre al fons
Antoixa, no vull anar a palpentes cada cop
Una nit vindré a buscar-te a l’altre món
A l’altre món, allà on tu puguis dir-me sense embuts
Que t’agrada “els Manel” mirant-me als ulls
allà on pugui conèixer més de tu
més de tu, Antoixa
AVUI T’ESCRIC UNA CANÇÓ, DEMÀ JA NO HI ETS
QUINA CARA HI HA RERE EL TEU PERFIL?
SI DE DIA DORMS I A LA NIT ETS FUM, ETS FUM
