Antònia

Pere Tàpias

Quan el marit se'n va
al seu treball diari,
jo que estic a l'aguait
i me li sé l'horari,
travesso el carrer
com màquina de tren,
i foradant la porta
entro al pis dient:
"Quieta, quieta!"

Antònia!
no perdem temps,
anem al gra,
tu ja m'entens,
que no fos cas que se li ocorregués tornar.
Però l'Antònia mai té pressa,
sembla que ho fa expressament, com si esperés que un dia
ens enxampés sobtadament.

Un dia de gran fosca
en tota la ciutat,
surto de casa meva
com sempre embalat.
És tant el meu desig
i tanta la fal·lera,
que em fico al pis de sota
a casa una soltera, dient.

Antònia!
no perdem temps,
anem al gra,
tu ja m'entens,
que no fos cas que se li ocorregués tornar.
Però l'Antònia mai té pressa,
sembla que ho fa expressament, com si esperés que un dia
ens enxampés sobtadament.

Quan ja la tinc als braços, en plena cerimònica,
per la fogositat
veig que no és l'Antònica.
Miro de tornar enrera.
Miro d'apagar el foc,
però les flames s'escampen
i ho socarrimen tot.
I jo que deia...

Antònia!
no perdem temps,
anem al gra,
tu ja m'entens,
que no fos cas que se li ocorregués tornar.
Però l'Antònia mai té pressa,
sembla que ho fa expressament, com si esperés que un dia
ens enxampés sobtadament.

Sana Llúcia gloriosa,
avui m'han ben casat.
Ella està de sis mesos
i jo empantanegat.
Els que estimeu Antònies
no féu el borinot.
Porteu, per si les mosques,
a punt sempre una lot.
I jo que recordo amb nostàlgia allò de...

Antònia!
no perdem temps,
anem al gra,
tu ja m'entens,
que no fos cas que se li ocorregués tornar.
Però l'Antònia mai té pressa,
sembla que ho fa expressament, com si esperés que un dia
ens enxampés sobtadament.