a pel·lícula ha acabat
Estava esperant el tard.
Una pel·lícula ha acabat
i, des del balcó, estic veient
que un munt de gent surt al carrer,
que han embogit.
La ràdio diu que ja s’ha fet tard.
Els crèdits s’han acabat
i, des del portal, estic veient
que un munt de gent s’ho passa bé,
que estan contents.
Perquè avui era el dia de Sant Joan,
aquell que un dia ens vam trobar,
amb una cervesa a una mà
i, a l’altra, moltes ganes de somniar.
I potser, no me’n recordo, però potser
ens vàrem estimar.
El pregoner diu que comença ja.
Ningú sap qui era l’assassí.
I, des de la sorra, estic veient
que estem contents, que som valents,
que hem embogit entre els amics.
Som molta gent.
Perquè avui era el dia de Sant Joan.
Entre la multitud ens vam trobar:
a una butxaca, el paquet de tabac,
i, a l’altra, un munt de sorra de mar.
I potser, no me’n recordo, però potser
ens vàrem estimar.
Perquè avui era el dia de Sant Joan,
aquell que un dia ens vam trobar,
amb una cervesa a una mà
i, a l’altra, moltes ganes de somniar.
I potser, només potser, no ho tinc molt clar,
però potser ens vàrem estimar.
I potser, no me’n recordo, però potser
una altra pel·lícula va començar.
