Apèndix

Abraham Rivas

Un apèndix s'ha obert
on té els peus la casa,
abocant un relat trencadís.
Amb la pols han pujat
lentament per l'escala,
una a una, les roques i aranyes.

Les roques buscaven la llum;
les aranyes, casa.
Les roques buscaven la llum;
nosaltres, la calma.

Un apèndix s'ha obert,
nu de tota memòria,
i l'enigma s'ha estés pel carrer.
Ple de vida, ha quallat,
congregant les històries
lluny, ben lluny, de cabòries.

Les històries buscaven la gent;
la gent, històries.
Les històries buscaven la gent;
la gent, nosaltres.

Un apèndix s'ha obert,
canviant tantes coses.
Callant tantes altres també.
Quan estaven segurs
de pertànyer a l'aire,
hem tocat terra amb els peus.

Semblava tan clar
que érem astronautes.
La terra ens ha trobat a nosaltres.
Semblava tan clar
que érem astronautes.
La terra ens ha trobat a nosaltres.

Un apèndix s'ha obert,
canviant tantes coses.
Callant tantes altres també.