A prendre vent
En els contes de fades, els feliços finals
són els principis de la nostra vida real
tinc la princesa blava, però no tinc el manual
no tinc ofici, i als contes no diu com es fa
som dos grans conquistadors
El mal temps se'ns allarga
i la borrasca s'atansa i m'acorrala
dintre meu és on fa més fred
jo vull ser com vosaltres
que sabeu sempre quan sortir amb paraigües
jo només porto l'esquelet
dom dos grans conquistadors
però no sabem com amarrar el nostre camí abans que en siguin dos
No cal que et digui com m'agrades
ni disfressar-te de paraules
el sol no es pon mentre t'amagues
és tan senzill sentir un adéu i tan dur dir-ho tu
El vent em llepa la cara
i sembla ser que us la va a llepar a vosaltres
tots sempre sabent com et sents...
tant de bo tot s'esborri
que la lluna s'ensorri i faci un cràter
i ens anem tots a prendre vent
sou tots uns grans consellers
però no sabeu que el què sabeu no és res, tothom guarda secrets
No cal que et digui com m'agrades
ni disfressar-te les paraules
el sol no es pon mentre t'amagues
és tan senzill sentir un adéu i tan dur dir-ho com tu
dir-t'ho a tu.
Autor(es): Guiu Cortés
