Aprèn-te el cel
Batecs que criden somiant ser un tros de veu.
Uns ulls que es perden, no els trobo dins els meus.
Torno a somriure, forçant uns llavis buits.
Vull tornar a viure aquest món que estic perdent.
No hi ha sortides que es perdin en el temps.
Esperes buides que s'omplen de records.
Llences el dia tot rebuscant tresors,
Com els pirates d'un mar que no té fons.
Viu, somriu i aprèn-te el cel.
Tanca els ulls i et dono el vent.
Viu, somriu i aprèn-te el cel,
Qui plora estels té un firmament.
Les nits profundes, cobertes de malsons.
Tan sols excuses, per no cridar el seu nom.
Sents com et busquen les teves il·lusions.
Vull tornar a néixer i així cridar ben fort!
Viu, somriu i aprèn-te el cel.
Tanca els ulls i et dono el vent.
Viu, somriu i aprèn-te el cel,
Qui plora estels té un firmament.
Bum bum, truquen a la porta d'un cor buit pels glops del temps.
Bum bum, truquen a la porta on es dibuixen sentiments…
Bum bum, truquen a la porta on s'acumulen els moments.
Obre els ulls i vessa l'amor que em feia diferent!
Viu, somriu i aprèn-te el cel.
Tanca els ulls i et dono el vent.
Viu, somriu i aprèn-te el cel,
Qui plora estels té un firmament.
Viu, somriu i aprèn-te el cel.
Tanca els ulls i et dono el vent.
Viu, somriu i aprèn-te el cel
Qui plora estels té un firmament.
Autor(es): Jordi Verdaguer,Burman Flash
