Apujant el volum
Arriben amb els medis en massa,
fabriquen diners com morts a Gaza,
durant anys han posat les coses pitjor que abans,
des de que existeixen els bancs han marxat els sants.
Parlen de crisi, busque salvar als que han portat el món al precipici,
Per ningú d'aquest llops amb pell de xai hi haurà judici.
Qui té la culpa de tot, no té cap solució,
Qui té la culpa de tot, ens fa aguantar tanta pressió.
Han de pagar els plats trencats, han de trobar tots els camins tancats.
Des de la terra promesa fan desaparèixer el plat a taula.
A les aules, creix de poc la nostre esperança de canviar les armes
Per la paraula, si no tallem més ales amb sorolls d'alarmes,
Arribarem a port sense haver matat tot el que teníem de bo.
Es treballa massa
I no s'està mai a casa
enllaunats com a sardines
I això no ens fa gracia
la sirena xiula
I no ens arriba res al cap
caminant en fila
I tots al mateix forat
molt sovint massa pressa
sols persones, paraules
sempre queda vida,
per totes les rasses
ves pujant el volum,
que la cançó no s'ha acabat
saltant a munt saltant avall
I res no ens farà parar
Entro en la boca del infierno, sorteando su retén,
40 grados en invierno en el andén.
Soy un rehén más entre cien de los que tienen la sartén por el mango,
Salgo, entre miradas de desdén y me remango,
Antes de nadar en el fango,
fuera veo un caos de grúas y suciedad,
Hasta andar es una púa en esta ciudad,
Entré sin máscara a esta cámara de gas y me falta el aire,
Nadie me invitó a este baile de corbatas,
Me delata mi actitud, voy por callejones sin luz,
Me da repelús ver cómo escondéis la cabeza como un avestruz,
Yo veo la cara y la cruz de esto que llamáis avance,
Y pa ser honestos el balance es más que funesto.
Deja que me lancen,
mientras no me alcancen seguiré viviendo con lo puesto,
buscándome en los gestos y en los textos.
Autor(es): Nour
