Aquell camí
Vaig arribar fa temps a un camí
que pujava serra amunt
fins als núvols més alts
i una veueta dolça em va dir
que era aquell el meu camí
que m'havia trobat.
Llavors arribaren els homes tan savis tan vells
i es van riure de la veu,
i es van riure del camí,
dels somnis, dels joves d'avui.
Xiquet no hi ha res a la muntanya per tu,
xiquet no hi ha res a la muntanya.
I ara a les nits somia el camí
que portava a un vell jardí
ple d'ocells i de flors.
I en el meu somni el cant dels ocells
i el perfum d'aquelles flors
se'm fa trist i enyorós.
I ara maldic aquells homes tant savis tan vells
que es van riure de la veu,
que es van riure del camí,
dels somnis, dels joves d'avui.
Xiquet no hi ha res a la muntanya per tu,
xiquet no hi ha res a la muntanya.
