Aquesta nit m'entrompo

Ester Formosa

Amb el telèfon mòbil
enganxat a l'orella,
l'he vist darrera el xòfer
en un cotxe oficial:
la camisa blau cel,
la corbata de seda,
la barba retallada
i un escut d'or al trau.
Amb el somriure als llavis
ha passat sense veure'm
amb l'aire del que ocupa
un càrrec important.
Jo m'he quedat de pedra
plantada a la vorera,
i amb l'ànima per terra
m'he ficat en un bar.

I pensar que fa deu anys
vaig estar boja per ell,
Que això que ara s'ha tornat
carn de llista electoral
hem va capgirar el cervell.
Que per viure al seu costat
vaig deixar de ser qui era,
m'enfrontava a la família
i perdia els meus amics.
I en un pis de ciutat vella
vaig passar-hi mil penúries
per seguir aquell cara dura
que en el fons no creia en res.

Qui hauria pensat mai
que l'hauria de veure
en un "requiesca'in pace"
tan cruel com aquest.
Miro enrere i em dic
que és per desesperar-se
passar així els millors dies
quan la vida és tan breu.
Després el temps es venja
i aquell home que era
tota la meva vida
ara el veig tal com és.
I enlloc de capficar-m'hi
aquesta nit m'entrompo,
em mamo ben mamada
per no pensar-hi més.