Aquest hivern

Nua

Sota els llenços juguem
i ens amaguem del temps
mentre a fora hi ha tormenta
i els dies es fan curts.

Sento l'olor d'hivern
fusta, cafè i encens
lentes tardes de diumenge
de ressaca i mal de cap

Cap allà a les deu t'adormiràs
i em diràs
que demà t'has de llevar aviat.

Veig el carrer mullat
sota la llum d'un fanal
que il·lumina el banc de pedra
on i dorm un home gran.

Que fa veure que mira a la gent
com si res,
però ningú l'espera per sopar

No ho hagués dit mai,
però els anys han passat
i el temps s'amaga
al calaix del meu cor estripat.

No voldria més
un d'aquells hiverns
que lentament s'esvaeix
a poc a poc com si res.