Aquest és el mateix mar
Aquest és el mateix mar on neden les balenes
Aquest és el mateix mar que neva les muntanyes
I un dia de forta mar una onada es va endur dos germans
I el pare es va tirar a l'aigua i va treure'n un germà
Però la filla s'enfonsava i ell va tornar a l'aigua
Va obrir els ulls sota l'aigua
I a baix tot era fosc, però va veure la mà blanca
La va agafar ben fort, l'estirava cap a casa
Però la filla, agafada al seu pare, es mirava la llum d'allà baix
Va dir "pare, que jo vull quedar-me, pare que jo em vull quedar,
que aquí abaix no em sento tant sola, o com a mínim,
no tant com a dalt"
Van tancar els ulls sota l'aigua
I agafada al seu fill viu, a terra queda la mare
que, sense treure els ulls del mar, li canta amb veu baixa
"Potser tornaran, com tornen les balenes, tots els anys"
Autor(es): Albert Aromir
