Aquí
El sol canvia de color i les paraules cauen soles,
darrera el cel,
lluny de “la” mar,
prop de l'amor.
El foc que crema silenciós ens ha obert una porta,
entrem cantant,
a cada pas,
noves cançons...
Som aquí,
sense dir res però amb gosadia,
en cor present.
Som la fi,
d'una falsa sincronia,
som el vent, som el vent.
La nit és nit quan ja no queda ni un “polsim” d'estrelles,
si tot és fosc,
plàcidament,
resta cap llum.
Aixeca el cap,
obre “una a una” totes les finestres,
deixant passar,
el raig encès,
d'un nou perfum.
Som aquí,
sense dir res però amb gosadia,
en cor present.
Som la fi,
d'una falsa sincronia,
som el vent, som el vent.
Autor(es): Raül Benéitez
