Ara no es fa però jo encara ho faria
Ara no es fa, però jo encara ho
faria: una galera armaria de nits o
un galió amb les veles més nes, i
amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars
fendiríem -foren aquelles on calgués valor.
Ara no es fa, però jo encara ho
faria: ells foren lladres de l’argent i
Ara no es fa, però jo encara ho
faria: una galera armaria de nits o
un galió amb les veles més nes, i
amb cent pirates com la meva sort.
l’or i foren lladres si perles hi
havien -jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no
venien, jo robaria les noies dels Ports.
encar sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar i
fer pagar les més belles estrenes
de les donzelles sota el meu capçal.
Al pler del vent, desplegades les
veles, voldria ésser el més brau capità.
Ara no es fa, però jo encara ho
faria -si d’un amor sofrís el
desengany- lligar l’atzar de la mar
a ma vida i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de
l’amiga - de tant d’enyor llanguiria la mar.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit,Jorge Sarraute
