Ara o mai

Quin Delibat!

Per què no vens? Ja saps que res no és etern,
per quan te’n dones compte ha passat un any sencer.
Prepara ses maletes, que ja t’estic esperant,
és ara o mai, i vull que siguis en es meu costat.
Imaginc es teu reflex en es estanys,
aigua estancada, que no té enlloc on anar...
Recordes aquell bar, just enmig de Sant Francesc?
Anem-hi a esmorzar i a vorer els flamencs

I a l’horitzó comença la fi del món
I amb una mica de sort mos estimarem cap al sol post
I en fer-se fosc perdrem tota sa por
I cremarem allò que mos va prendre sa il·lusió

Serem lliures per enlairar-nos si confies una volta més en jo.
Nedarem despulls de matinada, despertarem escabellats i ens en riurem.

Per què no vens? Ja saps que res no és etern,
és ara o mai, i vull que siguis al meu costat.

Serem lliures per enlairar-nos si confies una volta més en jo.
Nedarem despulls de matinada, despertarem escabellats i ens en riurem.
I ses ferides siran s’origen d’un batec que ho comenci tot de nou.
És ara o mai... és ara o mai... és ara o mai, i vull que siguis al meu costat.