
Ara que m'escoltes
Ara que estàs aquí i que escoltes
no t'imagines
quant què em fas patir sense saber
si m'estimes.
I ara jo, i ara jo, i ara jo, i ara jo t'ho diré
perquè sàpigues des d'ara
que fa temps que et miro bé.
Els teus ulls quan em miren
em deixen ben confós
jo no sé què pensar,
se m'enrampa tot el cos.
I és que tu, i és que tu, i és que tu,
i és que tu,
tu ho saps,
que fa temps que rumio i penso:
"Com l'hi diràs?".
Què bona estàs, què bona estàs, ,
què bona estàs, què bona estàs,
els teus pits m'enlluernen,
què bona estàs, què bona estàs,
si vols marxa mou-te, nena, mou-te ja.
Els teus cabells, el teu nas,
la teva boca i els ulls,
els peus, les orelles, cames, ungles i el cul.
Em tornen boig, em tornen boig,
em tornen boig,
em tornen boig com ningú.
El teu cos m'agrada, nena,
els teus pits hipnotitzen els meus ulls.
Autor(es): Josep M. Pradas