Ara que tot sembla estar tan lluny
Aquella nit en la que et vaig trobar
vaig tenir la sort al meu costat,
i per una vegada, vaig sentir-me al paradís.
Del no res vam crear una il·lusió
vaig imaginar un món només per tu i jo
i sortint de la pluja, vaig voler donar-t'ho tot.
Però aquell matí la sort em va abandonar,
i com un fugitiu el temps va escapar…
Jo no puc pensar que t'he perdut
ara que tot sembla estar tan lluny,
jo no puc imaginar-me el món sense tu…
t'esperaré fins al final.
Potser la vida em va enganyar
fent-me veure coses que no són reals,
però jo no vull creure que tot s'hagi acabat.
Lluitaré fins que arribi el final,
vull conèixer tota la veritat,
si el teu cor és de pedra i només volies jugar.
Però aquell matí la sort em va abandonar,
i com un fugitiu el temps va escapar.
Jo no puc pensar que t'he perdut
ara que tot sembla estar tan lluny,
jo no puc imaginar-me el món sense tu…
t'esperaré fins al final.
Jo necessito saber
si encara existeix una oportunitat
per tornar a començar,
posar punt i final a aquesta situació
és el moment i el nostre temps
s'està esgotant.
Jo no puc pensar que t'he perdut
ara que tot sembla estar tan lluny,
jo no puc imaginar-me el món sense tu…
t'esperaré fins al final.
