Aronofsky
Obre la finestra, digue’m que fa un bon matí,
que el sol fa brillar el terra, que el mar és ample i llis,
que encara m’estimes com ahir.
Vull dir-te una cosa, però tu no hi vols sentir.
Fes la cafetera, fes com sempre, fes-ho així.
Dissimula: no et vulguis fer patir.
Amor, és així: me’n vaig, adéu, adéu, Joaquim.
I se’n va anar! I tant la van buscar,
que van escolar el mar, però no la van la trobar,
perquè el va creuar lluitant amb la corrent
d’un passat de mel. Va fer un 9 de juliol,
Paula sempre em mires com si a sota dels cabells,
en lloc de tindre-hi cara, n’hi tingués un de Monet.
Explica’m què he fet malament.
Mai no has volgut entendre que el cinema és un plaer,
que això que fa l’Aronofsky de portar-nos a l’extrem
és art, tan art que no té preu.
Per a tu, l’art és l’adéu que avui m’escrius a sota el peu.
I se’n va anar! I tant la van buscar,
que van escolar el mar, però no la van la trobar,
perquè el va creuar lluitant amb la corrent
d’un passat de mel. Va fer un 9 de juliol,
I, encara avui, al port de Cadaqués
s’hi sent una remor. Diuen els pescadors
que és un final d’amor que, quan s’enfonsa el sol,
ofega les passions i fa recordar al món...
...que se’n va anar! I tant la van buscar,
que van escolar el mar, però no la van la trobar,
perquè el va creuar lluitant amb la corrent
d’un passat de mel. Va fer un 9 de juliol,
