Arquitectura Funesta

Karabash

Bé, us vull dir que jo estic molt apàtic,
tant me fa si banderes onegen o cremen,
si tot fot un pet com una crispeta
o peto per dintre com una croqueta

Em van dir que anés al cul del món
a retrobar-me amb el meu interior
i em trobo al meu vàter mirant-me al mirall
tirant la cadena dels meus ideals

Viatjant a Tailàndia, Malàisia o Pequín,
a l'Índia, al Japó , també a Berlín
es torna més buit que quan t'has anat
però amb 2000 fotos més per Instagram

Reparteixes la merda pels cinc continents
esborrant errors amb somriures de nens
però tornes al llit i l'omples de plors
sentint al pit un dolor molt fort

Això de viure el present
et mata les hores, t'engabia la ment
i veus com el gat et porta avantatge
gaudint de la vida robant-te el formatge
Tant se val tinguis roja o blava la sang
seran blancs els cucs que et surtin del nas
i val més company anar-se estirant
pel dia en què et tombis per no despertar

Somriu als ulls del teu final
les roses que creixin del teu cos ja mort
són molt més boniques que les del balcó
I busca't ja un bon racó
on morir tranquil pensant en amics
i en altres persones que estan per aquí

Tot va començar en fotre un bon clau
i amb claus a una capsa acabarà
I el nus de la història és tan sols un ball
muntanya russa de plors i badalls
Som els actors extra d'una obra funesta
la molsa, l'escorça de la fruita dolça
i en ser conscients d'aquest conte vulgar
perdrem la por al somni més llarg

Tu que vas creure que portant corbata
faries del teu món un Paco Rabanne
però en veure't tot sol vomitant al sofà,
veus que no fas res més que empitjorar
Tu que operant-te les tetes
faries bragueta i viuries d'atletes
pintes amb rímel els teus llençols
i el teu amant de blaus el teu cos