Arrassats pel vent del sud

Albert Solà

Segueixo el rastre de les teves passes al compàs. Ets el motiu de cada despertar. La teva pell morena no em deixa respirar i quan te'n vas et trobo a faltar. Maleïdes les hores perdudes, maleïts els minuts, tots els dies que no vam aprofitar.
Vull caminar amb tu, arrasats pel vent del sud, i que ens porti molt més lluny, on les llàgrimes no caiguin dels meus ulls. Fàcil d'oblidar, difícil de recordar, però per fi podré proclamar el meu crit de guerra.
Jo no sé res, només sé que t'estimo, i sempre estaré aquí al teu costat, fen-te companyia, recordo amb melangia el cel blau que vas pintar aquella nit de Nadal. Maleïdes les hores perdudes, maleïts els minuts, tots els dies que no vam aprofitar.
Vull caminar amb tu, arrasats pel vent del sud, i que ens porti molt més lluny, on les llàgrimes no caiguin dels meus ulls. Fàcil d'oblidar, difícil de recordar, però per fi podré proclamar el meu crit de guerra.