Arrels
Mig metre més m'acosta a l'aigua
visc inconscient i assedegat
Dins del meu llit espines verdes
les arrels em pesen tant
Per les cadenes m'alimento
i és que els meus peus no corren tant
Si vull lluir m'enfonso a terra
si he de morir desarrelat
Mirar el cel és tot el que em queda
serviré al vent d'amagatall
Si d'un sospir l'esquena em trenca
la primavera em ve a plorar
La meva herència en una caixa
que el dol dels núvols obrirà
Ara sóc llenya escrita al terra
arran la gespa sóc cega igual
