
A soles
Nit i dia, sempre sola,
viu l'ànima que espera qui la comprengui,
sense trobar ningú.
Fingint una existència que a tots sembli
d'alegre joventut,
d'alegre joventut...
Però a saloes, em pregunto:
quin serà el dia
que trobi la persona que el cor somnia?
Amb l'ànima tan clara com la mirada
que ho digui tot... mirant-me una vegada.
Amb l'ànima que sigui com és la meva,
i besant-la, senti que també em besa.
A soles em preunto: Quin serà el dia
que trobi la persona que el cor somnia?
Autor(es): María Grever