A soles amb tu

Eduard Gener

Si tornés als anys de la febre,
amb aquelles pintes que solíem dur,
la tornaria a cagar com feia sempre
per arribar a trobar-me algú com tu.

I et cantaria així: “Amor meu,
que el meu temps és teu,
les meves pors, defectes, virtuts.
Que aquest amor que em dónes
fa volar les meves hores
quan estic a soles amb tu”.

Si tingués l’aeroplà de la memòria
et duria allí on em van enamorar.
També allí on un dia van trencar-me,
i amb la pena vindries tu demà.

I et cantaria així: “Amor meu,
que el meu temps és teu,
les meves pors, defectes, virtuts.
Que aquest amor que em dónes
fa volar les meves hores
quan estic a soles amb tu”.

Carinyo, qui t’envia? Quina mena de Déu?
Però que bé que em poso amb aquest somriure teu.
La porta és oberta per si mai vols marxar,
i un ciri a la finestra perquè et quedis la vida entera.

Sota aquest cel negre de mils de milions d’estrelles,
aquesta pau romana i el teu cos estès.
La immensitat de l’Univers, la teva brisa,
acosta’t a la vora, que te la canto dolçament.

I és que aquesta nit, amor meu,
el meu temps és teu,
les meves pors, defectes, virtuts.
Que aquests petons que em dónes
fan volar les meves hores
quan estic a soles amb tu.

Perquè t’estimo i et desitjo.
A soles amb tu.