Assaig de comiat a la plaça
¡Oh, que abatut estic en la meva
vella i salvatge terra asprívola
i que forçat em veig d'allunyar-me'n
vers nord enllà, vers nord enllà!
Però, a la fogata, els vells de la plaça
desconsolats, diran amb llàstima:
–Com un ocell que deixa el seu niu,
l'hom que se'n va del seu indret.
Al nord hom diu que la gent és neta,
culta i molt rica i democràtica,
no com nosaltres, no com nosaltres,
molt desvetllada i feliç.
Mentre que jo, de lluny em doldria
d'aquesta terra tan inhòspita
i de la llei i la saviesa
d'aquest tan àrid poble meu.
Però no puc restar fins que em mori
ni resistir més aquesta ànsia,
malgrat que sóc covard i salvatge
i estimo el meu país del sud.
Malgrat que sóc covard i salvatge
i estimo amb tot el dol de l'ànima
aquesta meva pobra i tan bruta,
trista i tan dissortada pàtria.
Autor(es): Joan Soler i Amigó,Maurizio Martinotti/ Popular
