Assassinat del Rector de Sant Pere de Bianya
Una cançó vull cantar
no hi ha molt que s'és dictada
treta d'un senyor rector
de Sant Pere de Bianya.
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Si l'han anat a robar
una fresca matinada;
si l'han anat a trobar
a la cuina, que es calçava.
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
-Déu lo gord, senyor rector,
senyor rector, com ho passa?
Jo vinc si em vol deixar diners
per un gambeto de panyo.
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
- De diners no te'n deixaré,
però vull una fermança.
- De fermança jo no en tinc
com son mosso de "La Boada"
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Ja li'n venta cop de destral
i d'aquell li'n dóna un altre.
La majordoma ho veié:
- Què fa aquest grandíssim lladre?
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Ja li venta cop de destral,
i una orella li penjava.
Quan l'escolà veié això,
al campanar se'n tancava;
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Es posa a tocar sometent
repicar fort les campanes.
Tot el poble hi acudí,
i tothom portava l'arma.
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Si l'han anat a trobar
al darrera d'un retaule.
De diners, si n'ha volguts,
se n'ha emplenades les butxaques.
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Els hi ha fetes anar a buidar
a l'era de "La Sala";
la destral que ha fet el mal
a l'esquena li han penjada.
Gran tristesa tinc al cor,
jo no sé com hi és entrada.
Autor(es): Popular
